Sentiments confrontats

Ahir acabava la segona fase dels treballs d’exhumació de persones represaliades durant la guerra civil a Castelló. Uns treballs que ens han deixat la recuperació de 18 cossos d’afusellats per la dictadura franquista i amb la troballa d’efectes personals que ajudaran a identificar a les víctimes.

Unes troballes tan diverses com un anell, espardenyes o munició militar. La mateixa que utilitzava l’exèrcit espanyol en la dècada dels quaranta i que va quedar dins del cos d’un dels afusellats.

I els ho conte amb una barreja de sentiments confrontats. D’una banda amb l’orgull de ser la primera administració local, el primer Ajuntament de l’Estat espanyol, que ha dedicat els seus esforços humans i econòmics a exhumar les fosses comunes de l’època franquista, a reparar la injustícia de més de 40 anys d’amnèsia i silenci.

D’una altra banda amb la tristesa que provoca saber que és encara hui, l’any passat i enguany, quan estem fent aquests treballs de dignitat democràtica; tants anys després d’aquella època tan fosca de la nostra història, tal vegada massa tard per a aquelles filles i fills que ja no podran donar sepultura digna als seus perquè tampoc estan ja. Encara hui, després que tants governs de tants colors, tots ells democràtics i que mai van voler assumir el que, per higiene democràtica, cal que un vertader demòcrata assumisca. No ho van fer i per a moltes famílies ja hem arribat tard perquè ja no estan.

I en tercer lloc, arribe a aquest punt amb la satisfacció de saber que ja no estic sola com a institució, donat que, en properes fases exhumacions, Diputació, Ajuntament i Conselleria anirem de la mà i de manera coordinada per a acabar, d’una vegada per totes, amb la injustícia i la vergonya de tindre encara fosses comunes plenes de represaliats de la dictadura a la nostra ciutat.

Vicente Ballester Forcada, Bautista Peris Muñoz, Miguel Tormos Adsuara, Joaquín Jaques Celma, Ernesto Centelles Roig, José Aragón Ucher, Joaquín Fresquet Rueda i Agustín Barceló Pitarch han estat els últims vuit que, apetició dels seus familiars, rebran soterrament digne, tots ells afusellats entre maig i abril de 1940.

Però en seran molts més. Tots. Perquè tots i totes tenim el dret tancar ferides i a descansar en pau.

*Regidora de Memòria Democràtica a l’Ajuntament de Castelló

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: