El vot útil

Arriba el 10-N i la campanya ja ha esclatat com la primavera, si és que alguna vegada va marxar. De fet, a ningú se li escapa que Pedro Sánchez va invertir el mes d’agost i setembre a fer campanya, en comptes de construir un govern estable, que és el que necessitava i necessita l’Estat.

I quan arriba la campanya, arriben declaracions i posicionaments surrealistes que no aguanten dues envestides d’hemeroteca. En l’última setmana, tots els partits que tenien representació en el Congrés en les passades eleccions –i que no es van asseure a negociar– ara juren que ho solucionaran, dialogaran i pactaran. I clar, el dubte apareix ràpidament: si ara tenen tan clar que arreglaran el país, perquè no ho van fer fa un mes i ara tindríem govern?

Però els polítics que ens han portat a la repetició d’eleccions s’han adonat que ni a vosté, ni a mi, ni a ningú més que a ells, ens sembla seriós aquesta convocatòria electoral a deshora. Els responsables d’aquest estancament que ja té efectes sobre la nostra economia –no ho dic jo, ho diu el baròmetre industrial de 2019– actuen de manera infantil quan es neguen a acceptar el manament que el poble els hem fet.

I ENTRE TOTES les cançonetes que arriben en eleccions, tornen totes les fal·làcies possibles, des del fraccionament de vot de l’esquerra, mentre obvien que gràcies al fet que Compromís ha sabut sumar a Más País, al País Valencià hi haurà les mateixes candidatures d’esquerra al novembre que a l’abril.

O el meu preferit: el vot útil. Junt amb l’insult i a etiquetar al contrari, el vot útil és l’estratègia dels mediocres. Definir al contrari com fatxa, nacionalista, reaccionari o contrarevolucionari, és la millor manera de no parlar de les teues propostes. Segurament, perquè no en tens. El resum pot ser un «vota’m a mi, que guanyaré». Açò planteja que la finalitat de les eleccions és quedar el primer i oblida que uns comicis són perquè la gent diga el que pensa, trie la seua opció i que els càrrecs electes complim amb allò que se’ns demana fer.

ARA ELS pregunte, és el vot útil? Pense vosté que és útil votar a partits incapaços d’arribar a acords? És útil votar a tots eixos i totes eixes que en campanya prometen pujar pensions i acabar amb l’oligopoli de les elèctriques, però després quan governen mai ho fan? Recorden quan Sánchez afirmava que havia sigut un error signar un acord amb Ciudadanos i no amb Pablo Iglesias? I quan va dir que l’únic problema era Iglesias? I quan aquest va dir que volien entrar al govern, però després van dir que no volien tres ministeris i la vicepresidència?

HEM DONAT massa oportunitats a uns i altres per caure en el seu parany. L’únic vot útil és el que no els defraudarà i farà que un govern progressista porte a terme les polítiques d’esquerres que necessita Espanya, davant l’emergència climàtica, la recessió que s’apropa i els grans reptes que arrossega de fa massa temps la nostra societat. El vot útil és exactament eixe que vostés i jo emetrem amb total llibertat, convicció i responsabilitat democràtica. I amb la confiança que aquelles per les quals apostem defensen els nostres drets i els nostres interessos.

*Portaveu de Compromís a l’Ajuntament de Castelló i diputat provincial

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: