Fascicles col·leccionables

Per aquestes dates és habitual que les televisions s’omplen d’anuncis de col·leccions per fascicles. Ho he de confessar, jo els compraria pràcticament tots, des de Dedales del Mundo a Construye paso a paso el Juan Sebastián Elcan. I per això veig molt necessari –sobretot si al desembre volem que hi haja un govern– que es publique ja Pacta y forma tu propio Gobierno.

El primer número hauria de ser Quiénes somos, de dónde venimos y a dónde vamos, bàsicament perquè sembla que alguns, més enllà de la foto, la cort i el protocol (és a dir, ocupar el poder), no fan res. Altres ja sabem que van venir ací per tal d’omplir-se les butxaques però la realitat és que els polítics estem ací per a millorar la vida de la gent, per a convertir les institucions en la força transformadora de la societat. O així ho entenem a Compromís.

El segon fascicle seria Matemática parlamentaria i explicaria que sense la majoria (la meitat més ú) estàs fotut. Aconseguir eixa majoria ho és tot per poder fer polítiques. I si les vols fer, doncs l’has de buscar, perquè ja els avance que a soles no apareix.

El tercer número el titolaria No negocies como un machirulo, perquè a la política li sobra testosterona. Hi ha partits que han tret els vells manuals de negociació. Abans igual eren útils però ara, més que guanyar a l’adversari, cal buscar sinergies, sumar entre les diferents sensibilitats i ser capaços de crear una societat millor.

EL QUART seria No insultes a tu futuro socio o la segona part de no negociar amb excés de testosterona a l’organisme. I és que aquesta part cal repasar-la després de l’espectacle que ens van oferir els ministres en funcions i el secretari d’organització de Podemos al juliol.

Per al cinqué a mi m’agrada un toc més imperatiu: No levantarás falso testimonio. Açò sembla obvi, però després que la vicepresidenta del govern manipulara documents de la negociació per difamar al partit que volia que li donara suport –si així va passar– és imprescindible fer-ne un fascicle.

El sisé seria El valor de la palabra. I és que la paraula és l’únic que tenim els polítics. Si prometem o fem proclames que no complirem, millor ho deixem. Que PDR SNCHZ li diguera que sí al govern de coalició a Pablo Iglesias i després, amb el resultat del 26M, decidira passar del tema, a banda de ser lleig és de no tenir paraula i de barrejar temes com qui fa un batut detox posvacacional. Però no ajuda a solucionar problemes.

I JA PER ACABAR, l’últim seria Siéntate en la mesa. Si vols o necessites un acord, cal que te’l treballes, que valores les teues forces i les del altres implicats, que sàpigues què vols fer (de polítiques, no de fotos i d’ocupar poder) i que busques la manera d’aconseguir un pacte honest i perdurable. I, clar, això es fa arromangant-se i no deixant les coses per última hora.

Segur que m’he oblidat d’uns quants fascicles més però, la veritat, quatre eleccions en quatre anys són la constatació que els polítics a Madrid volen poder, però no fer política.

Jo, a més de fer política, faig col·leccions així que este mes he de passar necessàriament pel quiosc.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: