De campanyes i menyspreus

Aquesta setmana saltava als mitjans de comunicació la polèmica campanya llançada per la Junta d’Andalusia, contra la violència de gènere. Una campanya en què es mostren dones que suposadament han  patit violència masclista d’allò més felices i somrients i contra la qual han carregat, amb tota la raó del món, col·lectius feministes de tots els racons de l’estat.

La campanya és, com a mínim, insolidària, innoble i cínica. El fet que en ella només es parle de maltractament són motius més que suficients per a exigir-ne al govern andalús, ostatge de l’extrema dreta, l’immediata retirada. Però clar, el seu president, Juanma Moreno, es defensa dient que el problema el tenen els col·lectius feministes i les formacions polítiques que no hem callat davant aquesta burla, perquè segons ell “és menyspreable usar la violència de gènere com a arma política”. Tal qual. Resulta que la culpa de frivolitzar aquesta xacra, de menystenir el terrorisme masclista i de banalitzar el dolor de centenars i centenars de dones, la tenim nosaltres.

És el que té el pacte de les dretes, “las derechonas” de tota la vida i les ultradretes, que sembla una cosa simple sobre el paper però després cal impulsar polítiques… i ahí arriben els problemes. Moreno ha sacrificat una cosa que per a ell i els del seu partit, el Popular, és totalment prescindible: la causa de les dones. Han començat per instaurar el concepte «violència intrafamiliar» contraposat al ja consolidat de Violència Masclista. No és una fútil qüestió de semàntica. Es tracta més aviat de tapar l’arrel del problema, que no és el vincle que uneix a agredides i agressors, sinó la seua causa, el masclisme, i d’invisibilitzar que les víctimes són dones. Intenten minimitzar aquesta xacra social per la via de barrejar-la amb altres assumptes gairebé anecdòtics. Es busca que tornem a considerar els feminicidis com una suma de problemes familiars, accidents en la llar i assumptes personals i no com la pitjor manifestació d’un sistema injust basat en la discriminació: el patriarcat.

Miren, jo no considere Moreno una persona brillant, més bé tot el contrari. Però en la seua condició d’exsecretari d’Estat de Serveis Socials i Igualtat entre 2011 i 2014, amb Ana Mato com a cap, hauria de saber que la seua «violència intrafamiliar» és una idea del top manta. Els convenis europeus i internacionals signats per l’Estat espanyol inclouen el concepte de violència contra les dones o violència de gènere. La resta, jurídicament, no existeix. Fum de canyes. Un endarreriment, per no dir un retard.

L’argument retrògrad de la «violència intrafamiliar», un triomf del pensament cavernícola contra el feminisme que s’anota la ultradreta, compta amb partida pressupostària i accions administratives concretes com la banalització del terrorisme masclista d’aquesta inhumana campanya. Seguirem exigint la seua retirada, no ens callaran. No convé subestimar als qui ens volen callades però tampoc convé que ens facen creure que estem perdent perquè no ho estem fent: els moviments feministes mai han tingut l’acolliment i la repercussió que ara tenen. Seguim i seguirem.

 

Verònica Ruiz

Regidora de Feminismes i LGTBI de l’Ajuntament de Castelló

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: