Som del Grau

Al Grau viu molta gent. Gent de diversos orígens. Gent que ha vingut de lluny i gent que s’ha traslladat de pocs quilòmetres. Gent que conserva arrels i que en crea de noves. No sé què és el fa que una persona considere el lloc on viu com la seua xicoteta pàtria. No sé què fa que algú tinga sentiment de pertinença al territori on resideix.

Potser siga per afectes, per orgull, per compartir espais i moments amb una gent amb la qual t’identifiques…
La gent “del Grau” no té un ADN especial. Si rasquem, tots tenim en la família avantpassat que han vingut de Torreblanca, de Peníscola o d’altres llocs amb port. Grauers i graueres de Barbate, d’Adra, Gallecs, bascos, andalusos… Poblacions d’altres llocs més llunyans, en altres països, altres continents.

Quan les famílies traslladen tot el que són, el que tenen, per anar a dipositar-ho en un altre territori, ho fan amb la confiança de què les possibilitats per viure bé seran millors en el territori d’acollida. Ningú trasllada els seus fills, la seua vida sense tindre almenys l’esperança que eixa vida millorarà.

Les persones que residim als territoris podem tindre o no, sentiment de pertinença. La vida ens anirà diferent en un cas o l’altre. Qui remuga que al seu poble d’origen tot és millor (ai, eixe peix, que diuen que a Madrid és més fresc que al Grau…) pot tendir a menysprear cada “novetat” del poble on ara viu. Qui menysprea els orígens mai serà feliç, perquè és com menysprear-se a u mateix. És difícil trobar el respecte a la diferència. Aliments, costums, vestimenta… són elements que identifiquen a uns u ofenen a uns altres.

Paraules, expressions, llengua… Ser poble d’acollida no té perquè suposar una renuncia a la nostra llengua per adoptar la dels que vénen de fora. De fet, podem conviure si parlem llengües diferents Podem aprendre la llengua del lloc que ens acull i dels qui acollim.

Les festes són un bon espai d’integració, de convivència. Compartir el carrer amb tota la gent que hi viu i la que ens visita. Mostrant el millor que tens o del que més satisfet estàs.

Al Grau hi ha de tot i per a tots. Mostrem la nostra identitat com a poble, farcida de les aportacions dels que han vingut a fer més gran el Grau. Millor.

Un poble respectuós i digne. D’arrel marinera, sí, però industrial i turístic.

Demanem el respecte que ens mereixem. El que ens pertoca. Les infraestructures adequades, després d’anys de desídia. La promoció turística que cal, amb les normatives que l’afavorisquen i no la impedisquen. Amb tots els serveis suficients per a qui l’habita: sanitaris, educatius, formatius, esportius…

Hem millorat en tres anys com no havíem millorat en dècades. I ara que hem avançat molt, en volem encara més.
Renovarem l’acord del Grau, que també dona identitat col·lectiva a tots els partits que el van signar. No són projectes basats en les persones que els han de dur a terme sinó en les persones que han de ser beneficiàries del fet que el govern a l’ajuntament millore la seua qualitat de vida. Hem pactat pensant en vosaltres, no en nosaltres. I per això hem fet les polítiques més socials, hem invertit els diners a portar amunt una ciutat que s’afonava en la mediocritat. Hem volgut retornar-vos la il·lusió de ser de Castelló i de ser del Grau. Que no us hàgeu d’avergonyir mai d’haver sigut dipositaris de les propostes de l’Acord del Grau. Tots i totes en formem part del resultat.

A tota la gent que us alegreu, gràcies. Sense la participació de la ciutadania aquests tres anys no hagueren estat possibles.

Ali Brancal
Vicealcaldessa de Castelló

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: