La insuportable lleugeresa

Igual és cosa meua, però a mi em sembla que el PP de Bonig, amb els Català, Caballero, Ibáñez, etc., és d’una lleugeresa insuportable. Lleugeresa argumental, lleugeresa ideològica, lleugeresa estratègica i lleugeresa, si se’m permet, existencial.

Encara que a final d’any hi ha costum de fer un balanç poc o molt exhaustiu d’allò que han deparat els 12 mesos que s’esgoten, jo no m’hi entretindré gaire. Tot just així a vola ploma (caldria dir a vola tecla?) i de memòria recordaré alguna de les pifies terribles del PP en estos darrers mesos, per il·lustrar el primer paràgraf escrit.

Per exemple, encara ressonen entre rialles i carcanades del govern, aquells crits de la senyora Bonig dient que les subvencions als sindicats i patronals majoritàries, eren una herència del franquisme… Quan el cert és que ella va votar a favor de la llei que les establia. Caldria en tot cas recordar, que no són subvencions gracioses, sinó una mena de compensació per les moltíssimes hores de treball que estes organitzacions dediquen a intentar millorar l’administració. I ho dic amb coneixement de causa, perquè com a Director General del SERVEF, puc afirmar que les hores que dediquen a millorar les polítiques d’ocupació no només són moltes, sinó que són sobretot efectives. I com en eixe organisme, en la resta. Desconec què feien amb els governs del PP, amb nosaltres treballen molt i de forma molt satisfactòria. Però Bonig (i això comença a alçar veus contraries dins el PP) està en guerra contra les associacions empresarials perquè van tenir la coherència d’acudir a la manifestació demanant millor finançament, després d’haver signat el mateix manifest que el PP. Però clar, com el PP d’allà li va prohibir al PP d’ací anar a la manifa, van quedar en evidència, i ella ara els ataca. És com una rebequeria de xiquet menuda.

Per seguir, podríem recordar quan el PP va demanar que en el pressupost del 2018 es consignaren 270.000 euros per a Càritas, quan en el pressupost hi havien consignats 479.000 euros que en són un grapat més. Seguim amb la visita nadalenca a la Casa Caridad, on anuncia una PNL per a recuperar les línies nominatives per determinades organitzacions de caràcter social. El cert és que per al 2018 el pressupost triplica el que hi havia destinat amb el PP a ajudes directes, i a sobre, ara els diners es decideixen basant-se en projectes, no al fet de ser o no “amiguitos del alma”, o dòcils amb el poder polític. Si s’hi fixen, és el mateix subtext que amb l’empresariat. Magnificència contra transparència. Discrecionalitat contra avaluació d’activitats. Favors que m’has de tornar contra reconeixement de drets.

Va, dos més. Es queixen de què Àpunt té un pressupost de 55 milions que els hi sembla excessiu, però Bonig era Consellera amb Alberto Fabra que va defensar una RTVV amb un pressupost de 70 milions! Tot i que al final, la van tancar, després d’haver-la saquejat immoralment. O Terra Mítica. Acusen el Botànic de perdonar 4 milions d’interessos a la societat. S’ha de tindre valor, quan el PP va deixar en la Societat Parcs Temàtics un forat de 135 milions d’euros. I estos quatre dels quals parlen, segons l’advocacia de la Generalitat, són incobrables perquè el contracte de subrogació amb els nous propietaris signat el 2012 amb el govern del PP, no incloïa eixos interessos de demora. Ara ens acusen de no poder cobrar els que ells per maldestres o alguna cosa pitjor, van convertir en incobrables.

En fi. La novel·la “La insuportable lleugeresa de l’ésser” de Kundera planteja amb mestria la situació actual del PP, que és una pugna entre la inutilitat de l’existència i la necessitat de l’etern retorn, del que parlava Nietzsche. Aquell pensament que ve a dir que la història són cicles reiteratius, i per això el PP creu, que no paga la pena treballar, esforçar-se, estudiar els temes, o que no és greu ofendre la intel·ligència de la gent fent el ridícul permanent, perquè ja els hi tornarà a tocar governar. L’etern retorn de Nietzsche. No sé si com deia ell déu ha mort, però ell si, i amb ell la teoria. Si el PP vol tornar a governar, ha de canviar molt. O ha de canviar a Bonig i la seua cort de corifeus desubstanciats.

Enric Nomdedéu
Secretari Autonòmic d’Ocupació

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: